Fonda Sala. Olost del lluçanès. Una estrella que no deixa de brillar

Fonda Sala, tota una experiència

Intentem recomençar les bones costums de les publicacions que periòdicament aniran resumint les activitats d’aquesta colla de tast, per una banda, i les impressions, comentaris, fotos i d’altres qüestions que vagin venint al cas.

Ha estat una temporada força complicada i en molts aspectes, en el meu cas, que sóc l’únic del grup que s’atreveix a opinar des d’aquesta plataforma tecnològica; la resta, ja sia per mandra o per vergonya (que n’hi ha ben poca, diguem-ho tot), no s’atreveixen a escriure uns, i no en volen els altres. D’aqui ve l’escassa, per no dir nul.la activitat que aquest blog ha tingut darrerament. Així que espero recuperar i  mantenir des d’ara la regularitat que havia perdut.

Per una banda, aquest 2015 ha estat l’any del 25è aniversari de la Colla Tastavins, exactament el 12 de gener del 1990 va tenir lloc la primera sessió de tast del grup, que ha anat mantenint-se umb una ferma solidesa, més enllà d’alguna baixa i alguna incorporació, en aquest trajecte que ens vàrem proposar i que ja vaig comentar durant el mes de gener passat.

Com podeu suposar, la varietat i la quantitat de tastos al llarg d’aquest any ha estat considerable. Ja intentarem fer incís en els vins més destacats al nostre parer.

Des de “Dr. Bürklin-Wolf”, de Forster Riesling Auslese, “Mas Juliette” i “Bruno Cazés”, ambdós de Ribesaltes, fins a un petit homenatge que aquesta colla va voler retre a l’amic Josep (Pep) Trallero, en finalitzar la seva activitat elaboradora de vins i algún cava, tots ells sota un atreviment valent i amb un deix de filosofia i poètica que retrata al seu creador  des  dels paratges naturals del Montseny, i amb un recorregut per diverses D.O., des del Priorat fins la Ribera del Duero, des de la Terra Alta fins el Palatinat (Alemanya), des del Penedès fins a Ribesaltes, des del Montseny fins el Piemont i des d’Alacant fins la Provença. De tots, o gairebé n’anirem enfocant les experiències obtingudes i opinar-ne ben francament, encara que amb tot el respecte que mereixen els elaboradors i els seus cellers.

Però deixeu que en aquest retorn m’esplaï en el que aquest 19 de novembre va fer la colla del tast. El sopar que anualment celebrem en aquest mes previ a les festes nadalenques i que ens acomiada fins ja ben entrat al gener. El lloc ha estat el que acostumem a visitar dues vegades  l’any i que s’ha convertit en el nostre amagatall tradicional, la “Fonda Sala”, d’Olost de Lluçanès. Va ser un sopar degustació amb diversos plats on el mèrit no rau únicament en la qualitat del producte ni en l’elaboració, sinó en la imaginació alhora de construir cadascún dels plats que composen el menú. Un autèntic plaer pels sentits i la constatació, una vegada més, que la Fonda Sala es manté en una línia ascendent que, ara per ara, sembla imparable. I per molt anys!  Mireu, tenim el privilegi de viure en una comarca, Osona, on el sentit de la cuina i la restauració marquen petjades tant fondes que, si les comarques tinguéssin bandera, la nostra hi representaria una forquilla en un racó o altre.

         

Els vins que van acompanyar el plats, sense cap ànim d’establir un maridatge rigorós, doncs tampoc conexiem prèviament el menú, van estar correctes alguns, a excepció del blanc Domaine Dujac, excepcional en el moment d’acompanyar un “corball amb trompetes de la mort”,  el blanc Can Feixes Tradició, molt perfumat, fresc, elegant i amb un  bon i llarg final, fent costat al “farcell de col amb brandada de bacallà i crema de col i flor” i als “rossinyols i cigales”. L’Altés Herència 2014, de 100% garnatxa negra va semblar interessant, tot i la seva joventut (2014), però deixant veure un recorregut encara millor en els propers mesos a  potser dos anys. El cava Huguet Gran Reserva 2008, brut nature, excepcional amb un “llom de cabra salvatge amb salsa de mostassa”. La resta de plats, ho podeu jutjar vosaltres mateixos amb una mica d’imaginació, van conformar una elegant comunió, com si d’una conjunció d’astres es tractés. Amén.

   ALTÉS HERÈNCIA 2014

Terra Alta. 14º

Herència Altés

100% garnatxa negra

 

 

   CLOS MONTBLANC INICI. 2012

Conca de Barberà. 14,5º

Clos Montblanc

82% garnatxa i 18″ cabernet s.

 

 

   XIPELLA 2012

Conca de Barberà. 14,5º

Enòleg Jsep Vadrí

Samsó i Syrah

 

 

   DOMAINE DUJAC. 2010

Borgonya. 13º

Dujac Fils et Père

100% chardonnay

 

 

   CAN FEIXES BLANC TRADICIÓ2013

Penedès. 13,5º

Finca Can Feixes

Xarel·lo i malvasia de Sitges

 

 

   LA SERRA 2013

Terra Alta. 14,5º

Herència Altés

100% garnatxa blanca

 

 

   CAVA HUGUET GRAN RESERVA 2008 BRUT NATURE

Penedès

Finca Can Feixes

Macabeo, Perellada i Pinot

Abadia de Poblet 2009

 D.O. Conca de Barberà. Monestir de Poblet, intramurs, des dels anys 80. Actualment, el Celler Abadia de Poblet és dels cellers de Catalunya experts en la producció de la Pinot Noir i el pioner en la varietal, des del s XVI, sota els coneixements que els monjos de Poblet van portar de la Borgonya, lloc d’origen de l’Ordre del Císter, cap a finals del s XII.

El celler és reconstruït l’any 2000 sobre el ja preexistent construit a principis del XIX, amb elements encara conservats del s XV.

El vi Abadia de Poblet 2009 és elaborat a partir de la collita pròpia, manual i amb selecció dels raïms 100% pinot noir, 13,5º.

Criança i envelliment: Maceració fermentativa posterior en dipòsits d’inoxidable durant 10 dies a temperatura controlada propera als 26º. Trasvassat després a les bótes de roure francès de 225 l on inicia la criança durant 12 mesos. Embotellat i conservat durant 6 mesos abans de la seva comercialització a la botiga del propi celler.

Tast:  En boca té una entrada envoltant, avellutada, amb sabors molt ben integrats de fruits vermells, especiat, sotabosc, torrats molt discrets, cremositat. Amb una sensació molt elegant, entrada gens violenta i amb una durada de post gust força persistent.

Jordi Calveras

 

25 anys de la colla del tast

Ha passat un temps sense que hagi intervingut en aquest blog. Diverses circumstàncies personals, entre elles la d’una malaltia familiar, han tingut prioritat absoluta per davant de l’escriptura. No obstant això, els tastos s’han mantingut en les seves sessions mensuals. Sorpreses  agradables, algunes, d’altres no tant, han omplert estones d’autèntica joia d’una colla que aquest mes de gener, ha complert 25 anys de trobades, descubriments i sobretot, d’escola. El contingut que durant tots aquests anys ha configurat les experiències d’un grup de 14, de vegades 16, és imposible de quantificar, tant pel que fa a les moltes i diverses procedències com pel cúmul de sensacions que mica en mica ens han acostat a aquest món que ens ofereix tal diversitat i múltiples combinacions que es fa imposible de calcular-ho.

A començaments del 1990 no ens imaginavem que el grup tingues la gosadia de mantenir-se tant de temps. No és que hi manquéssin ganes, però es quèel composàvem gent de diverses procedències socials i professionals, que anteriorment no havíem tingut relació i, en alguns casos, ni ens coneixiem. El pas del temps ha fet que algún ja no es trobi entre nosaltres, d’altres han deixat el grup per raons diverses de salut, per motius professionals, etc. D’altres s’han iniciat a la Colla amb el pas del tempsi la seva aportació ha fet créixer el criteri i l’experiència del grup –doncs ja venien “instruïts”- . El temps no perdona i alguns cabells s’han emblanquinat i d’altres s’han perdut pel camí; algunes panxes s’han arrodonit discretament, d’altres més exageradament, però l’esperit i l’essència que s’ha perseguit des del començament, no s’han perdut.

Quant als tastos que en aquesta llarga temporada sense contacte hem experimentat, haig de dir que hi ha hagut de tot, com a cada sessió. Diversitat de vins i procedències, novetats i clàssics han donat pas a una llista que s’ha allargat en aquest mesos d’absència bloguera.

Des d’un chardonnay  i un cabernet procedents de Dubrovnic, de dubtosa qualitat; un magnum SEÑORIO DE LAZAN (Somontano) 1994, elaborat amb mencía, absolutament imbebible 20 anys després, una autèntica llàstima; MARQUES DE GRIÑON 2005, cabernet del Señorio de Valdepusa, que va ser l’estrella de la nit; LA RECTORIE, Colliure-Côte Mer 2012 petit i sense ambició, incomprensible; VIÑAS DEL VERO 2001, merlot, sorprenent i elegant; ELIAS MORA 2003, Toro, de múltiples sensacions, elegant i que millora amb l’estona; L’AFILLAT, del Serrat de Montsoriu, 2006, tota una experiència, complex i amb personalitat  com tot el que elabora l’amic Trallero; FARIÑA, de Val de de Reyes, 2000 i 2001, amb moscatell i albillo, exepcionals; “ZENI”, Moscato Rosa Trentino 2009, fi i elegant, amb post gust llarg i que enllamina i crida a beure’n més, i un llarg etcétera que va des del febrer fins el noviembre del 2014.

En definitiva, una sessió de tast és això, una experiencia i un cúmul de sensacions que, a títol personal no han de ser coïncidents, necessàriament, però que hi han uns paràmetres de gust força generalitzats que a més d’exposar criteri obren debat. O no és això el que es pretén al voltant d’una taula de tast?

 

 

 

                                      

 

Salut i moderació.

 

Jordi Calveras