Intentem recomençar les bones costums de les publicacions que periòdicament aniran resumint les activitats d’aquesta colla de tast, per una banda, i les impressions, comentaris, fotos i d’altres qüestions que vagin venint al cas.

Ha estat una temporada força complicada i en molts aspectes, en el meu cas, que sóc l’únic del grup que s’atreveix a opinar des d’aquesta plataforma tecnològica; la resta, ja sia per mandra o per vergonya (que n’hi ha ben poca, diguem-ho tot), no s’atreveixen a escriure uns, i no en volen els altres. D’aqui ve l’escassa, per no dir nul.la activitat que aquest blog ha tingut darrerament. Així que espero recuperar i  mantenir des d’ara la regularitat que havia perdut.

Per una banda, aquest 2015 ha estat l’any del 25è aniversari de la Colla Tastavins, exactament el 12 de gener del 1990 va tenir lloc la primera sessió de tast del grup, que ha anat mantenint-se umb una ferma solidesa, més enllà d’alguna baixa i alguna incorporació, en aquest trajecte que ens vàrem proposar i que ja vaig comentar durant el mes de gener passat.

Com podeu suposar, la varietat i la quantitat de tastos al llarg d’aquest any ha estat considerable. Ja intentarem fer incís en els vins més destacats al nostre parer.

Des de Dr. Bürklin-Wolf, de Forster Riesling Auslese, Mas Juliette i Bruno Cazés, ambdós de Ribesaltes, fins a un petit homenatge que aquesta colla va voler retre a l’amic Josep (Pep) Trallero, en finalitzar la seva activitat elaboradora de vins i algún cava, tots ells sota un atreviment valent i amb un deix de filosofia i poètica que retrata al seu creador  des  dels paratges naturals del Montseny, i amb un recorregut per diverses D.O., des del Priorat fins la Ribera del Duero, des de la Terra Alta fins el Palatinat (Alemanya), des del Penedès fins a Ribesaltes, des del Montseny fins el Piemont i des d’Alacant fins la Provença. De tots, o gairebé n’anirem enfocant les experiències obtingudes i opinar-ne ben francament, encara que amb tot el respecte que mereixen els elaboradors i els seus cellers.

Però deixeu que en aquest retorn m’esplaï en el que aquest 19 de novembre va fer la colla del tast. El sopar que anualment celebrem en aquest mes previ a les festes nadalenques i que ens acomiada fins ja ben entrat al gener. El lloc ha estat el que acostumem a visitar dues vegades  l’any i que s’ha convertit en el nostre amagatall tradicional, la “Fonda Sala”, d’Olost de Lluçanès. Va ser un sopar degustació amb diversos plats on el mèrit no rau únicament en la qualitat del producte ni en l’elaboració, sinó en la imaginació alhora de construir cadascún dels plats que composen el menú. Un autèntic plaer pels sentits i la constatació, una vegada més, que la Fonda Sala es manté en una línia ascendent que, ara per ara, sembla imparable. I per molt anys!  Mireu, tenim el privilegi de viure en una comarca, Osona, on el sentit de la cuina i la restauració marquen petjades tant fondes que, si les comarques tinguéssin bandera, la nostra hi representaria una forquilla en un racó o altre.

Tàrtar d'ostra Terrina de perdiu amb prunes Crema de Foie amb carxofes Farcell de col al brandada de bacallà Rossinyols i cigales Broumois de verdures amb llagostins i crema de verdures Calamarsets amb mongetes del ganxet Corball amb trompetes de la mort Llom de cabra salvatge i salsa mostassa Tatin amb gerds i crema anglesa

Els vins que van acompanyar el plats, sense cap ànim d’establir un maridatge rigorós, doncs tampoc conexiem prèviament el menú, van estar correctes alguns, a excepció del blanc Domaine Dujac, excepcional en el moment d’acompanyar un “corball amb trompetes de la mort”,  el blanc Can Feixes Tradició, molt perfumat, fresc, elegant i amb un  bon i llarg final, fent costat al “farcell de col amb brandada de bacallà i crema de col i flor” i als “rossinyols i cigales”. L’Altés Herència 2014, de 100% garnatxa negra va semblar interessant, tot i la seva joventut (2014), però deixant veure un recorregut encara millor en els propers mesos a  potser dos anys. El cava Huguet Gran Reserva 2008, brut nature, excepcional amb un “llom de cabra salvatge amb salsa de mostassa”. La resta de plats, ho podeu jutjar vosaltres mateixos amb una mica d’imaginació, van conformar una elegant comunió, com si d’una conjunció d’astres es tractés. Amén.

Altés Herència 2014   ALTÉS HERÈNCIA 2014

Terra Alta. 14º

Herència Altés

100% garnatxa negra

 

 

Clos Montblanc INICI   CLOS MONTBLANC INICI. 2012

Conca de Barberà. 14,5º

Clos Montblanc

82% garnatxa i 18″ cabernet s.

 

 

Xipella 2012   XIPELLA 2012

Conca de Barberà. 14,5º

Enòleg Jsep Vadrí

Samsó i Syrah

 

 

Domaine Dujac 2010   DOMAINE DUJAC. 2010

Borgonya. 13º

Dujac Fils et Père

100% chardonnay

 

 

Can Feixes. Blanc Tradició 2013   CAN FEIXES BLANC TRADICIÓ2013

Penedès. 13,5º

Finca Can Feixes

Xarel·lo i malvasia de Sitges

 

 

La Serra 2013. Altés   LA SERRA 2013

Terra Alta. 14,5º

Herència Altés

100% garnatxa blanca

 

 

Cava Huguet GR 2008 Brut N.   CAVA HUGUET GRAN RESERVA 2008 BRUT NATURE

Penedès

Finca Can Feixes

Macabeo, Perellada i Pinot

 Abadia de Poblet 2009 100% Pinot NoirD.O. Conca de Barberà. Monestir de Poblet, intramurs, des dels anys 80. Actualment, el Celler Abadia de Poblet és dels cellers de Catalunya experts en la producció de la Pinot Noir i el pioner en la varietal, des del s XVI, sota els coneixements que els monjos de Poblet van portar de la Borgonya, lloc d’origen de l’Ordre del Císter, cap a finals del s XII.

El celler és reconstruït l’any 2000 sobre el ja preexistent construit a principis del XIX, amb elements encara conservats del s XV.

El vi Abadia de Poblet 2009 és elaborat a partir de la collita pròpia, manual i amb selecció dels raïms 100% pinot noir, 13,5º.

Criança i envelliment: Maceració fermentativa posterior en dipòsits d’inoxidable durant 10 dies a temperatura controlada propera als 26º. Trasvassat després a les bótes de roure francès de 225 l on inicia la criança durant 12 mesos. Embotellat i conservat durant 6 mesos abans de la seva comercialització a la botiga del propi celler.

Tast:  En boca té una entrada envoltant, avellutada, amb sabors molt ben integrats de fruits vermells, especiat, sotabosc, torrats molt discrets, cremositat. Amb una sensació molt elegant, entrada gens violenta i amb una durada de post gust força persistent.

Jordi Calveras

 

Scan_Pic0004

Ha passat un temps sense que hagi intervingut en aquest blog. Diverses circumstàncies personals, entre elles la d’una malaltia familiar, Señorio de lazánhan tingut prioritat absoluta per davant de l’escriptura. No obstant això, els tastos s’han mantingut en les seves sessions mensuals. Sorpreses  agradables, algunes, d’altres no tant, han omplert estones d’autèntica joia d’una colla que aquest mes de gener, ha complert 25 anys de trobades, descubriments i sobretot, d’escola. El contingut que durant tots aquests anys ha configurat les experiències d’un grup de 14, de vegades 16, és imposible de quantificar, tant pel que fa a les moltes i diverses procedències com pel cúmul de sensacions que mica en mica ens han acostat a aquest món que ens ofereix tal diversitat i múltiples combinacions que es fa imposible de calcular-ho.Tast al Celler d'Osona

A començaments del 1990 no ens imaginavem que el grup tingues la gosadia de mantenir-se tant de temps. No és que hi manquéssin ganes, però es quèel composàvem gent de diverses procedències socials i professionals, que anteriorment no havíem tingut relació i, en alguns casos, ni ens coneixiem. El pas del temps ha fet que algún ja no es trobi entre nosaltres, d’altres hanTast amb Oriol Pérez de Tudela deixat el grup per raons diverses de salut, per motius professionals, etc. D’altres s’han iniciat a la Colla amb el pas del tempsi la seva aportació ha fet créixer el criteri i l’experiència del grup –doncs ja venien “instruïts”- . El temps no perdona i alguns cabells s’han emblanquinat i d’altres s’han perdut pel camí; algunes panxes s’han arrodonit discretament, d’altres més exageradament, però l’esperit i l’essència que s’ha perseguit des del començament, no s’han perdut.

Quant als tastos que en aquesta llarga temporada sense contacte hem experimentat, haig de dir que hi ha hagut de tot, com a cada Tast amb Pep Trallerosessió. Diversitat de vins i procedències, novetats i clàssics han donat pas a una llista que s’ha allargat en aquest mesos d’absència bloguera.

Des d’un chardonnay  i un cabernet procedents de Dubrovnic, de dubtosa qualitat; un magnum SEÑORIO DE LAZAN (Somontano) 1994, elaborat amb mencía, absolutament imbebible 20 anys després, una autèntica llàstima; MARQUES DE GRIÑON 2005, cabernet del Señorio de Valdepusa, que va ser l’estrella de la nit; LA RECTORIE, Colliure-Côte Mer 2012 petit i sense ambició, incomprensible; VIÑAS DEL VERO 2001, merlot, sorprenent i elegant; ELIAS MORA 2003, Toro, de múltiples sensacions, elegant i que millora amb l’estona; L’AFILLAT, del Serrat de Montsoriu, 2006, tota una DSC_0240Marqués de Griñónexperiència, complex i amb personalitat  com tot el que elabora l’amic Trallero; FARIÑA, de Val de de Reyes, 2000 i 2001, amb moscatell i albillo, exepcionals; “ZENI”, Moscato Rosa Trentino 2009, fi i elegant, amb post gust llarg i que enllamina i crida a beure’n més, i un llarg etcétera que va des del febrer fins el noviembre del 2014.

En definitiva, una sessió de tast és això, una experiencia i un cúmul de sensacions que, a títol personal no han de ser coïncidents, necessàriament, però que hi han uns paràmetres de gust força generalitzats que a més d’exposar criteri obren debat. O no és això el que es pretén al voltant d’una taula de tast?

 

 

 

final d'una sessió de tast                    DSC_0520                  DSC_0504

 

Salut i moderació.

 

Jordi Calveras

 

 

 

 

 

Selecció 15-01-2015

SCALA DEI 2013.

Varietal: Garnatxa 100%

D.O.: Priorat

Criança: 12 mesos en bóta

14,5º

Tast:

Color vermell cirera intens, amb ribets violacis, molt net, brillant i amb capa densa, concentrat. La copa resta tenyida del què el 15-01-2015potencial d’aquesta varietal significa A nas es presenta amb un atac moderat, amb seny, oferint fruita de bosc vermella macerada, mora madura, i amb un llast avainillat, inicialment, i amb un deix de coco cap a un final lent. Molt elegant i amb ganes de mostrar-se amb plenitud, i amb un temps d’espera d’uns quant anys més, potser 4 ò 5. En boca l’acidesa és moderada, rodona i que complementa molt bé l’entrada inicial. Es complementa amb una estructura dolcenca i balsàmica. Post gust llarg i que perdura. Un vi elegant, amb personalitat i llaminer.

15-01-2015  Procedència:

Les vinyes d’Scala Dei, d’uns 50 anys, es troben molt repartides entre 42 ha. i entre alçades de 400 a 800 m sobre el nivell del mar, i terrers de llicorella i argila vermella. De la Serra del Monsant procedeix aquesta garnatxa, fruit característic del Priorat, del que sens dubte n’és un senyal d’identitat : “No totes les plantes són bones, ni maduren per ser el terra freda. De la verema negra sols convé plantar de la garnatxa i mataró” (del “Manual de plantar vinyes”, que els monjos deixen escrit cap a finals del s. XIII.)

http://www.cellersdescaladei.com/

ÁSTER Crianza 2001

D.O.: Ribera del Duero

Varietal: Tinta Fina (ull de llebre) 100%

Criança: 18 mesos en bótes de roure americà semi-noves (60%) i de roure francés noves (40%)

13,5º

15-01-2015Tast:

Color vermell cirera picota, intens, amb concentració alta, net i brillant. Al nas és un pèl complex, amb mentolats i un fons de brea, que és el que acaba predominant. En boca té una entrada desconcertant, amb fons balsàmic i curt, i amb l’acidesa que triga en aparèixer i que sense integrar-se en la resta de boca acaba anant pel seu compte, com si de dos vins es tractés. Si que té un a certa potencia en gust, amb un final que perdura, però sense la rodonesa que el faria apreciar de ben segur. L’estructura que presenta pot fer pensar que el consum d’aquest vi s’ha fet massa tard, quan 15-01-2015segurament havia estat un producte de bandera, doncs la 2001 va ser una anyada excelent a la Ribera del duero

Procedència:

Amb el nom de “Bodegas y Viñedos Áster”, la firma “La Rioja Alta” inicia projecte a la zona d’Anguix (Burgos), després de La Rioja i Rias Baixas, a partir del 1991. Planta vinyes noves d’on sortiran en exclusiva els seus vins. Actualment disposa de 95 ha de tinta fina repartides en quatre parcel·les situades a 830 m sobre el nivel del mar.

Tant el vi Áster Reserva 2001 com el Áster Crianza 2001, són la segona anyada que comercialitza l’empresa. http://www.bodegasaster.com/

MENDALL Vi Roig 2013 All in

D.O.: Terra alta

Varietals: garnatxa negra (50%), macabeu, perellada, rojal i fartapobres.

14,95º

Tast:

15-01-2015La primera apariència visual no sembla que pertanyi a una anyada tant novella com la 2013. El color és d’un vermell ateulat, recordant els pinots al punt de la Borgonya. És un vi sense tractament químic i d’elaboració molt austera. Al nas apareixen notes florals de forma molt discreta i que evolucionen amb l’estona cap a una intensitat un pèl més alta. En boca hi ha un fons balsàmic, un punt dolcenc, sense acidesa que compensi l’equilibri que hi manca. Els gustos recorden un pinot, certament com el color que ens apareix en copa. Un vi petit, sense massa aspiracions però curiós i atrevit per l’aportació de varietals que no són gens habituals.

Procedència:

El raïm prové de la finca Mas d’en Vidal, a Gandesa. El seu elaborador és Laureano Serres Montagut. El terrer es composa de sols calcaris-argilosos, situats a uns 360 m sobre el nivel de mar. Es verema aquest vi durant la primera setmana d’octubre del 2013. Maceració durant 4 nits amb gra sencer. Premsat i fermentat en ànfores, sense sulfurós ni control de temperatura. S’embotella a finals de desembre de 2013 i sense SO2 afegit.

El raïm “rojal” és una varietal que presenta el cep emparrat, de gotims atepeïts i de grans mitjans i arrodonits. Es documenta a partir del 1791, a València.

El raïm “fartapobres” és d’un cep de petits raïms de taula, de grans grossos i arrodonits i de pell forta. El vi que s’en pot obtenir és un vi fluix i de baixa qualitat, encara que és un cep de molta producció, indicat, doncs, per afartar els pobres i afamats: raïm de fartapobres. La primera documentació es troba a València a partir de 1839.

http://www.serres.net/

Dr. BÜRKLIN-WOLF FORSTER RIESLING “R” AUSLESE 1998

Riesling

10º

15-01-2015Tast:

Àmbar de to pujat, brillant, transparent. Nas amb molta fragància, aromàtic que recorda fruita confitada, amb un to de 15-01-2015dolç que embolcalla. En boca ofereix una entrada complexa però amb equilibri i estructura molt ben compensades, acidesa justa, elegant, amb fruita blanca madura i fons de mel i fusta molt ben compenetrats. Resta en boca una sensació de dolç que s’allarga i fa pensar més en un vi, si no de postre, d’aperitiu. Molt elegant i senyorial, amb un pas en boca que demana continuar bevent-ne. Fantàstic!

 

Jordi Calveras

 

IDRIAS Abiego 2010

D.O. Somontano
Coupage de Merlot i Cabernet Sauvignon. 14,5 º
Celler elaborador: Bodegas de Guara, S.L.
Preu: 7 €

IDRIAS Abiego 2010      IDRIAS Abiego 2010 Contraetiqueta

Vinyes situades a 550 m d’alçada, a la Serra de Guara, en paral·lel amb els Pirineus. La verema es va fer durant el setembre i va fermentar durant 10 dies a una temperatura de 25º. La malolàctica es va introduir en dipòsits d’acer inoxidable a una temperatura de 16º. La criança es va fer en  bótes de roure hongarés durant 8 mesos.

Color vermell de cirera intens, de concentració mitjana, net i brillant, amb un ribet avioletat i llàgrima densa i lenta.

IDRIAS Abiego 2010 copaa l’olfacte és d’una elegància i intensitat aromàtica sensacional, amb una combinació de fruita de bosc madura, balsàmics, dolçor subtil, violeta, deixant anar lleugerament els torrats de fusta que són suaus i equilibrants i potser una mica d’ametlla amarga. Tot el conjunt ben estructurat, rodó i amb un equilibri que fa suposar que anirem més enllà.

L’entrada en boca no és gens agressiva, és fresca, i deixa anar d’immediat una IDRIAS Abiego 2010 llàgrimaacidesa que perdura en boca i perdurarà en el post-gust. Ho arrodoneixen els balsàmics i la seva dolçor mig amagada, i tot que els torrats de la fusta es deixen anar un pèl massa, l’equilibri i l’estructura es mantenen amb fermesa. L’acidesa perdura en el post-gust i una subtil astringència acaba per dominar la sensació de boca.

L’agradable combinació de fruita madura, dolçor i balsàmics, amb una capa de torrats molt equilibrant,  tant en nas com en boca és el que el fa sensacional però l’acidesa i els torrats amb una sensació d’astringència que perdura fins molt després del seu pas en boca és –en la meva opinió- el punt sobrant d’aquest vi jove, amb personalitat, molt ben estructurat i amb una excepcional relació qualitat-preu.

Salut.

Jordi Calveras

Tast 06/02/2014

Selecció febrer 2014

Una sessió interessant pel descobriment en primicia; per un vi de vint-i-set anys que ha sorprès, malgrat haver superat clarament el que l’evolució permet en ampolla. Si és que els anys no perdonen, però en aquest cas ens dóna pistes de l’acurada elaboració i d’un repòs ben controlat durant anys al celler. I un francès de la borgonya,  típic i un Empordà de viticultura ecològica i biodinàmica.

TAIKA 2011 - Castell d'Encús1.- TAIKA 2011- Castell d’Encús  (Cava)

Pinot Noir, Sémillon i poquet Riesling

Elaborador: Raül Bobet.

(veure el comentari i nota de tast al blog, del dia 09-02-14

Puntuació final: 84 (sobre 140). Lloc 3r

2.- RUCADA 2010 – Mas Estela (Empordà) 14,5º

Garnatxa negre (80%), Syrah (15%) i Samsó (5%)

Una finca situada a la Selva de Mar, en ple Parc Natural del Cap de Creus, ventilat i amb els flaires de la Mediterrània, la familia Soto-Dalmau, adquireix la finca el 1989 i opten des del començament Rucada 2010per l’agricultura biològica en les seves 16 Ha  replantades amb garnatxa negra, Carinyena, Monastrell i Muscat d’Alexandria, de les 50 ha adquirides. A partir del 1999, es decanten definitivament per l’agricultura biodinàmica, manifestant així, una voluntat de respecte per la natura, els cicles lunars, el terrer i, per sobre de tot una filosofia i manera de treballar.

D’aquest Rucada 2010, es pot dir que la verema es va realitzar manualment en caixes de 18 kg i que els raïms es van desrapar al 100%. Es va fer una maceració en fred, el most va fermentar i macerar en dipòsits d’acer inoxidable durant 15 dies a temperatura controlada. La criança va ser en bótes de roure francès durant 12 mesos. El vi té la certificació ecològica del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica).

Tast:

Color cirera madura, de capa mitjana-alta, llàgrima densa.

Al nas dóna una entrada de grosella, confitura, deixa intuir els volàtils de la graduació, herbes aromàtiques. En evolució desapareix el glicèrid i s’hi troben mentolats.

En boca l’entrada és un punt agresiva pel glicèrid, però deixa anar licor d’herbes encara que hi ha qui diu notes medicinals, comencen a despuntar els balsàmics, regalèssia mentolada, tinta i el glicèrid que no desapareix. El post-gust s’allarga i mostra el potencial de la garnatxa. En evolució, persisteix massa el glicèrid des del meu punt de vista.

Puntuació final: 72 (s 140). Lloc 4t.

3.- VIÑA TONDONIA 1987 (Haro-La Rioja Alta)

Tempranillo. 12º

Què s’ha de dir d’aquest històric que no es conegui. Qui no ha tingut mai una copa de Viña Viña Tondonia 1987Tondonia a la ma? Possiblement perquè és un dels històrics i de gran tradició i per la gran proliferació de cellers, a la vegada que ha anat in crescendo aquesta cultura del vi entre la gran massa, cada vegada i sense passar desapercebut, l’adquisició d’una ampolla Viña Tondonia queda més relegada en pro d’altres en què la relació qualitat-preu, o bé la publicitat, ens hi aboca quasi descontroladament, potser perquè dels que ja sabem que hi són de tota la vida no ens cal aprofundir-hi més, perquè ja se n’ha dit tot i més.

Però la d’aquesta setmana no deixa de ser una experiència que deixa empremta. Justament aquella empremta que només els històrics i tradicionals de tota la vida ens pot deixar. Aquesta empremta no ens la deixen els que surten de cellers dels darrers 30 ò 40 anys, encara que de sorpreses, i bones,  en trobem cada dia, fins i tot en cellers joves i de tot just poca volada.

Hi ha un darrer element, en tota ampolla, que no depèn només del celler elaborador la seva qualitat final, sinò de la seva conservació i el repòs que s’ha sabut donar a una ampolla que se sabia d’antuvi què donaría en un futur.

Aquesta ampolla mostra el seu potencial de futur 27 anys després. I de quina manera.

Tast:

Vinya Tondonia 1987L’ampolla s’ha obert 2:30 hores abans del tast.

Color teula, transparent, molt net, amb tons torrats.

Al nas, herba seca, fusta, fumats. En evolució es va obrint i es mostra més potent i rodó.

L’entrada en boca no es gens agresiva, potser massa suau, però mostra elegància en la seva acidesa i conjunt; es troben balsàmics, persistent i valent que manté una rodonesa que es resisteix a abandonar. Final llarg i persistent. En evolució es manté rodó absolutament, equilibrat i amb un final encara més ferm, desapareixent algna nota incerta que es notava en el primer final.

Una evolució de nas i boca extraordinària.

Puntuació final: 129 (s 140). Lloc 1r.

4.- CLOS VOUGEOT – Gran Cru 2005

Clos Vougeot 2005Domaine Jean-Jacques Confuron (Borgonya)

Pinot Noir. 13,5º

Una de les finques de més reputació en l’àmbit geogràfic de la Borgonya, les aproximadament 8 ha, amb 12 AOC del Domaine Jean-Jacques Confuron, estan regentats per Sophie Meunier-Confuron i el seu espòs Alain Meunier, entre elles hi ha la “Côte de Nuits”, la prestigiosa “Premier Cru Chambolle-Musigny” la més antiga de la zona, amb ceps de més vuitanta anys, “Vosne-Romanée Premier Cru Clos de Vougeot” i “Romanée Saint Vivant Grand Cru”. Després del pare de Sophie, ells es van fer càrrec de les vinyes el 1988 i converteixen totes les parceles per a la viticultura ecològica el 1990.

Tast.-

Clos Vougeot 2005 J.J. ConfuronColor cirera intens, molt net i transparent, de capa mitjana.

Al nas ofereix una entrada elegantíssima amb balsàmics i mentolats, i torrats molt subtils amb fusta.

En boca l’entrada no és gens agresiva, acompanya de forma vellutada i elegant, on s’hi continuen trobant els mentolats molt lleugerament i regalèssia i fruits vermells. En evolució, es deixa anar fusta de forma més elegant, és molt rodó i persisteix en el post-gust.

Puntuació final: 127 (s 140). Lloc 2n.

Salut i vi

Jordi Calveras

Taps febrer 2014

TAIKA 2011 - Castell d'EncúsTAIKA 2011 TAIKA 2011. Castell d'Encús

Tipus:               Escumós, mètode ancestral

Zona:               Pirineus, Pallars Jussà

Elaboració:       Verema manual en petites caixes de 10 kg de raïm provinent exclusivament de la pròpia finca. Vinificat en petites tines de 25 Hl a baixa temperatura. La fermentació s’ha parat quan el vi tenia el sucre residual a propiat per generar la fermentació en ampolla, de manera que en el tiratge no s’ha afegit gens de sucre. D’aquesta manera tot el sucre de la fermentació en ampolla prové del mateix raïm.

Criança en ampolla de 27 mesos.

Varietats:          Pinot Noir, Sémillon i molt poca quantitat de Riesling .

Núm. ampolles: 600 ampolles de 75 cl.

Elaborador:     Raül Bobet (Castell d’Encús)

Nota de tast:

A la vista.-        Lleuger color verd oliva

Al nas.-            Notes minerals, notes làctiques de criança en ampolla i                                 fruita (préssec)

A la boca.-       Bombolla fina que embolcalla la boca sense agressivitat.                             Complex, fi i amb bona acidesa.

Comentaris.-   Aquest vi anirà desenvolupant en ampolla la complexitat                              dels  escumosos de clima fred, fent-se cada cop més                                    integrat.

                           Recomanem guardar un any pel seu arrodoniment.

Dades tècniques: Grau alcohòlic  12.0%

                                   PH                  3.0

 TAIKA 2011     Acidesa total    7.4

 Anàlisi del tast:

Primicia d’un escumós ancestral que només un gran viticultor com en TAIKA 2011 - Castell d'EncúsRaül Bobet podia atrevir-se a eleborar. Sistema de vinificació molt més arriscat i difícil que el tradicional xampegnoise que amb la segona fermentació a l’ampolla permet corregir-ho i assegurar-ho millor.

 No és el cas d’aquest TAIKA que potser vàrem obrir 1 any massa aviat, tal com indica la mateixa fitxa d’en Raül Bobet.

 Bombolla finíssima, acidesa intensa, viva, nas i boca elegants, suau, sensacions florals, herbàcies o d’infussions com el soguer i flor de muntanya.

 Una sorpresa que descoloca al tastador habituat als caves o als xampanys.

 Miquel Bofill  Miquel Bofill

%d bloggers like this: