No és que s’acostin, és que ja les tenim a sobre. Mai són “unes festes més”, perquè sempre hi ha aquell detall, component, factor que les fa diferents d’altres anys. La familia i compartir amb ells unes diades tradicionals, però també una bona taula, noves experiències gastronòmiques que em adquirit al llarg de l’any, aquell o aquells vins que s’han probat al llarg de l’any i que desplacen totalment aquells que teniem fidelitzats fins aleshores… És veritat, i coïncidireu amb mi, que les festes de Nadal són una bona ocasió per posar a proba els paladars més exigents dels que envoltem una bona taula.
Per aquesta ocasió, no seré gens complicat, doncs no aniré més enllà del que m’han aportat algunes ampolles que s’han tastat en les sessions d’aquest any, i que les notes de tast estan reproduïdes en aquest bloc.
És un any (un més) en què la crisi es manté com enemiga del consum, i per això em plantejo un lot de vins i caves en què la relació qualitat-preu i, sobretot el preu, és la punta de la piràmide.
Les meves propostes van en aquest ordre:
Vins blancs:
“Vinya del Clot”. Xardonnay Marquès de Montsoriu.
El tast que he experimentat sobre aquest vi ha estat amb el de la collita del 2000! Es presenta amb un groc daurat intens, net i brillant. El seu pas per nas és descubrir un calaix d’aromes sense saber quin despunta més que altre. Igual sensació experimentem en boca, amb un ferm equilibri dels aromes i la seva acidesa, que s’assenten més amb el pas de l’estona, i amb un reregust que perdura, s’afiança i enllamina fins un altre glop. Una vegada més davant d’un blanc de 10 anys excepcional. Quí diu que els blancs s’han de consumir ràpid i es guarden menys que els negres? Aquesta és l’excepció que confirma la regla.
“El Fanio”. Xarel·lo. Albet i Noya.
Sobre aquest criança anyada del 2009, se n’ha parlat abastament de l’estiu ençà en aquest mateix bloc (vegeu “tastos” i/o “vins d’estiu“). És una ampolla que sorprèn, d’entrada, pel seu tap de rosca, que el fa ideal per a la conservació del sobrant, protegint-lo així de la oxidació, i la seva etiqueta llampant, que ja dóna idea d’un vi que crida l’atenció des de tots els fronts.
Un producte més de la biodinàmica aplicada al conreu de la vinya a can Albet i Noya. Vinya amb baix rendiment però amb alta maduració, es presenta a la copa amb un color groc palla molt clar i d’una transparència brillant. Els aromes marquen un nas franc, net i fresc i fa notar el varietal amb notes de fruita dolça i madura -potser plàtan- i uns aires de mel de milflors (potser per la frescura). En general un aire de joventut, frescura i llaminadura.
Crec que pot anar bé amb carns blanques, formatges, fumats, sobre tot salmó.
“Nuat Blanc” Abadal 2008 Picapoll.
Un vi que es presenta d’un color groc palla i brillant. De nas s’intueix el varietal i un bon equilibri. Ja en boca es deixa notar la seva acidesa que, amb un punt de vainilla va evolucionant fins equilibrar-se del tot i enriquir-se d’altres aromes. Una de les bones experiències en blancs d’aquest 2010.
Si es vol tirar cap a una de les especialitats continentals en blancs, podem triar un “riesling”, que pel meu gust seria un alemany:
“Graacher Himelreich” Riesling Kabinnet 2007. Mosel-Alemanya.
Un tresor alemany. De color groc palla brillant i nas amb intensitat de fruita. En boca l’entrada es deixa notar amb una certa intensitat i s’hi nota poma amb una acidesa ben controlada, i amb un equilibri que perdura en boca deixant una sensació fresca i atractiva i de llamí.
Vins negres:
“Thalarn” Castell d’Encús 2008. Costers del Segre. Syrah:
Vi amb 100% de varietal syrah i amb criança. Conreu a 900 m. d’alçada. Fermentat en acer inoxidable, tines de fusta i de pedra i elaborat sota la ma d’en Raül Bobet. Per la seva joventut es presenta amb uns tons vermells tirant cap a violetes, de la fruita madura –cireres i fruits vermells i negres de bosc- que es traslladen a l’olfacte. Ja en boca es perceb una textura com d’avellutament, un equilibri sensacional, mineralitat, diria que uns tocs mentolats, que els hi trobo sovint en aquesta varietal, regalèssia. Aquests matisos es van amorosint amb el pas del temps a la copa, i se n’acaben descubrint d’altres d’herbes, potser espècies, vainilla. Molt elegant.
“Tannat Viejo” Bodegas H. Stagnari 2006.
Permeteu-me que torni a “sortir” del país i em decanti per una de les meves debilitats: el Tannat uruguaià.
És un raïm que va ser introduït a l’Uruguai el 1870 per un immigrant basc, donant com a resultat el senyal d’identitat del país sudamericà, pel que a vins es refereix. És 
l’exportador més important, per volum, del món. Els trets característics d’aquesta varietal, ofereixen a la copa un intens color vermell, de cirera madura, molt fosc. Aromes de fruita de bosc i prunes, amb algún matís de reïna. Ja a la boca, l’atac és intens, sec i amb una personalitat que mantindrà durant tot el seu consum. Mentre que el Tannat francès es barreja habitualment amb Cabernet Sauvignon, per a redïr els tannins (Tannat prové de tanins, aportats per la pell del raïm), l’uruguaià és menys tànnic i conté menys alcohol, el que fa que, en conjunt, el seu tast deixi una petjada entre l’agradable i la satisfacció. El madiratge, no cal dir-ho, es dirigeix cap a carns vermelles i blanques rostides o a la graella, caça, salses i els formatges blaus i parmesà. La seva temperatura ideal pel consum: de 18 20º.
Vins dolços:
Garnatxa de l’Empordà. Masia Can Carreras:
Amb una composició de Garnatxa Roja i Garnatxa Blanca, amb criança durant 10 mesos en bótes de roure americà, francès i de castanyer, se’ns presenta un vi de postre (xocolata, fruita seca, torrons), absolutament assequible, amb una excelent relació qualitat-preu, i a més, del país. Martí Fabra, elabora aquest vi de forma totalment artesanal. És un vi dolç, fresc, untuós i que convida al seu tast a qualsevol hora, per la seva frescura i lleugeresa. Millora passant per la nvera. Es presenta en ampolla de 0,500 l. Preu aproximat: 11€.
Muscat Masia Can Carreras:
Composició de moscatell 100%, és un vi elaborat de forma artesanal, com ho ve fent en Martí Fabra. Sorprèn per les sensacions tant de nas com de boca on sobresurten multitud de fruites, frescor i una empenta que el fa disfrutar fins i tot fora de les postres. És un vi perfecte per a postres sense massa intensitat, on el postre no pugui “amagar” o fer més petit un vi que mereix una atenció especial. Òptim per les coques i torrons d’aquestes festes, com ho és per Tots Sants, i les revetlles que en aquest país acostumem a celebrar. Es presenta d’un color palla molt pàl·lid, i alhora transparent i brillant. Ha d’estar a la nevera per probar-lo en les millors condicions. Exelent relació qualitat-preu: 12 € aproximadament.
Banyuls. Cave Tambour-Hors d’Âge. 18º
Vi de postre per definició. Composat per Garnatxa en un 50% o 75% depenent de si és un Bayuls normal o un Grand Cru, a més de 30 mesos de criança anteriors al embotellat. El “Banyuls Tuilé”, “Banyuls Ranci” i el “Banyuls Hors d’Âge”, conformen en aquest ordre, l’stil més tradicional dels Banyuls. Els Tuilé, són vins amb llarga criança en bótes de fusta vella, el Rancis, criança amb tines de vidre i a la intempèrie, amb exposició a la llum solar i els canvis de temperatura, i el Banyuls Hors D’Âge, és el resultat d’un sistema de criança similiar al de les “soleras” andaluses.
Maridatge: la xocolata. Tant és que aquest ingredient els hi agradi per a prendre’l sol o com a part d’un postre. L’armonia entre ambdues intensitats, xocolata amb composició del 70% de cacau com a mínim, i amb tota la força que aporta en aquestes condicions, i un Banyuls, amb una composició de llarga criança, conformen una comunió a la boca i d’efectes sensorials, com poques vegades es té ocasió d’experimentar. Certament, quan dos elements d’intensitats tant profundes es troben, el més difícil és aconseguir que cap dels dos sobresurti més del compte, ni tampoc que cap d’ells es quedi curt davant l’altre. Hem de recordar, que característiques d’aquest calibre, confereixen a l’entorn bucal una “saturació” que difícilment admeti amb més o menys immediatesa d’altres aliments o begudes sense que desapareguin del tot, encara, els efectes gustatius d’aquells, és a dir, tant la xocolata com el mateix Banyuls aporten a les papil·les gustatives una saturació definitiva, que fa que qualsevol altre gust que hi aportem de nou passi desapercebut. Estic convençut que estem davant d’una experiència que a molts de vosaltres, els qui no coneixeu aquests resultats, pot resultar d’allò més singular. Us animo a fer la prova i, amés, amb una RECEPTA molt fàcil de fer, “Coulan” de xocolata amb pinyons:
Per a 8 persones. 150grs. de xololata de cobertura (70 ò 72%), 150grs. de sucre, 140grs. de mantega (pomada), 4 ous sencers, 67 grs. de farina, 50 grs. de pinyons i 8 motlles per a flams petits.
-Desfeu la xodolata en un bol al bany maria i la retireu.
-Afegiu-hi el sucre, la mantega (desfeta al microones fins que agafi la textura de pomada), els ous i la farina.
-Remeneu-ho tot, començant lentament, fins a més ràpid. 
-Poseu els pinyons a torrar (en una paella) I els afegiu a la massa, i ho torneu a remenar.
-Unteu amb mantega a temperatura normal els motlles, tant el fons com les parets, on hi passareu una mica de farina fins que es quedi impregnada en el motlle. La farina sobrant d’un motlle serveix per a una altre, i successivament. És perquè no s’hi enganxi el coulan quan l’aboquem al plat.
-Poseu-hi la massa dins de cada motlle, faltant un dit per aribar a cobrir.
-Es poden posar al congelador o a la nevera.
-Per coure: Forn a 225º i quan estigui calent hi poseu els motlles: si surten de la nevera, amb 6 minuts n’hi ha prou. Si surten del congelador, deixeu-los coure uns 10 minuts.
-Amb molta cura, traieu els pastissos del motlle amb l’ajut d’un drap deixant-los caure suaument al palmell de la ma i col·locant-los al plat.
-Es pot acompanyar amb nata muntada, fruits vermells, o amb torró de xixona engrunat.
Caves:
De forma tant simple com clara, deixaré anar 3 caves que m’han causat unes sensacions, de les que recordo, encara ara, amb un gust especialment agradable.
Rosat Albet i Noya. 100% Pinot Noir. Envellit 18 mesos.
Cava d’una transparència molt atractiva amb el to rosat, de bombolla petita i un gust agradable i sorprenent. No estem acostumats als caves elaborats amb varietals que no són les tradicionals. Personalment, és un dels caves més elegants i atractius i, per suposat, per a mi, el millor rosat.La producció d’aquest cava es redueix a les 4500 ampolles. L’elaborador, Albet i Noya recomana el seu consum a partir dels 18 mesos del degollament, data, la qual, trobem a la contraetiqueta.
Cava Blanc Alba. Trallero.
Cava color daurat, amb tons de mel, brillant i bombolla persistent. Aromes de cítrics i fruita blanca. En boca persisteix la bombolla, molt ben integrada, amb els aromes que es troben en nas: fruita blanca, una certa acidesa molt ben quilibrada i integrada, mineralització i amb una certa complexitat que és el què el fa interessant, al meu entendre. Postgust llarg i amb personalitat.
Mas Codina Brut Nature.
Composició: Macabeu (50%), Xarel·lo (35%), Chardonay (10%) i Pinot Noir (5%). Envelliment a la cava durant 26 mesos.
Com podeu veure, una riquesa de varietal interessant. En boca, molt ben conjuntats la bombolla amb els aromes i la persistència del post gust. Delicat, fresc i untuós. Un bon candidat. La relació qualitat-preu: increible!
La Colla Tast@vins desitja per a tots vosaltres unes bones festes i els millors desitjos de pau i prosperitat pel 2011.
M'agrada S'està carregant...
D.O. Conca de Barberà. Monestir de Poblet, intramurs, des dels anys 80. Actualment, el Celler Abadia de Poblet és dels cellers de Catalunya experts en la producció de la Pinot Noir i el pioner en la varietal, des del s XVI, sota els coneixements que els monjos de Poblet van portar de la Borgonya, lloc d’origen de l’Ordre del Císter, cap a finals del s XII.
colla tast@vins 