Castanyada i vins

És el moment en què les festes majors ja només són això: record, però les tradicions que tant arrelades a la nostra cultura ens permeten fer la viu-viu en el curs de l’any, encara no s’han acabat. En tot cas, algunes d’elles estan per començar. I ben aviat! Com la castanyada.

En efecte, algunes poblacions i ciutats ja fan olor de castanya. Les parades tradicionals, escenari de sutja i fumarada i envoltades d’una pudor llaminera, on el farsell al cap ha donat pas al “mono” de treball, més propi d’un mecànic que d’un castanyera, amb les què molts hi hem crescut ensumant-t’hi els moniatos, admirant el voladís d’espurnes quan regiraven les castanyes, veient els
retalls de diaris convertits en paperines, marquen la tardor, com la immensitat de llums en diferents formes i colors ens guien cap al Nadal, i els aparadors exhibint les mones en porten la Pasqua.

Castanyes, panellets (antigament castanyes ensucrades, potser vénen d’aleshores?), moniatos, coques, fruita confitada, codonyars i tants de fruits de tardor, no “tiren avall” si no els empeny una altra fruit de la naturalesa,
això sí, manipulat degudament, genersament, com saben fer els bons mestres de la vinya i el celler.

 Unes quantes recomanacions des d’aquest modest racó, són els vins dolços i, deixeu-me portar per un dels meus preferits, senzill però amb personalitat, català de l’Empordà, d’una de les varietals que
identifiquen la mediterrània, la nostra mediterània costanera, tenyida del verd de vinya, de la ma del celler d’en Martí Fabra: el Moscat “Masia Pairal Can Carreras”: 100% Moscat, D.O. Empordà, es presenta amb ampolla de 50 cl. I de 75 cl. Millor si passa per nevera. És un vi treballat, agraït, sorprenent cada vegada que es tasta. En boca és untuós, equilibrat i amb la petja de la varietal marcadament elegant i amb una forta càrrega de fruita, torrats, cacao, cafè…., amb un final fresc i una llarga persistència. Amb un curriculum de premis inacabable i recomanat per pastisseria, aperitius, patè de foie. La “Guía de Vins de Catalunya 2011” li atorga una alta puntuació: 9,36. La relació qualitat-preu extraordinària: de 8 a 10€ l’ampolla de 075 cl.
No us el perdeu.

panellets de la iaia Mercè

Per qui ja conegui el moscat de “Can Carreras” i vulgui anar més enllà; qui sigui amant de noves aventures i experimentar noves, però sobretot bones sensacions, ha de probar el “RASIM”.

 Amb el “RASIM” Vi madur negre,  L’Olivera Cooperativa dóna un pas més endavant en els excelents resultats que li aporta l’agricultura ecològica. Des de Vallbona de les Monges (Lleida), la D.O. Costers del Segre aposta per una elaboració acuradíssima pel que fa als vins i olis, fruit d’un procés  d’integració de persones amb dificultats. Carles Ahumada, enginyer i enòleg i  en Pau Moragas, enginyer agrònom, entre d’altres d’un equip humà format per  enginyers, tècnics en alimentació, etc. cadascún des de la seva pròpia àrea,  s’esforcen per presentar un producte que, el cas que us proposo, el RASIM, és elaborat
amb una base de garnatxa negra i touriga nacional, d’arrels portugueses i la  base dels vins de Porto.

En aquest mateix bloc, durant el mes de setembre us comentava un madiratge de vins a la “Finca Urpina”, a Sant Salvador de Guardiola, on entre d’altres vins es va probar aques vi madur negre. Les  meves sensacions van sobrepassar les espectatives. Estic parlant d’un 2009, sobremadurat al cep (verema tardana) i amb pansificació a l’ombra i fermentat i criat en bóta durant uns mesos. Això ens aporta un vi de 15º  amb gustos diversos de pansa, figa, pruna, gerds, móra, cireres, torrats, amb un equilibri en boca molt arrodonit, llaminer, elegant i sense arestes. Deixa un postgust llaminer i fresc. El preu és de 20 € molt ben invertits. Per cert, “rasim” significa raïm, en el català del Perpinyà del s.XIII.

La “Guía de Vins de Catalunya” el puntúa amb un merescudíssim 9,36.

Per acabar de completar la festa, atreviu-vos amb aquesta recepta tant fàcil:

MOUSSE DE MONIATO AMB MEL

Ingredients per a 4 persones:

– ½ l de nata muntada o líquida.

– 3 o 4 moniatos grossos

– mel

– sucre blanc

Es posen a coure 3 o 4 moniatos grossos amb aigua i bastant de sucre, sense que arribi a la proporció de l’almíbar (50% i 50%), tallats a rodanxes des de l’inici de l’escalfament de
l’aigua i deixem que bulli. El total de la cocció ha de ser d’una hora.

Mentre bullen, prepararem el cruixent de moniato: En tallem un a talls molt fins, com les
patates de xurreria, quasi transparents, preparats per “xips” i serviran per a
decorar el plat. Els ensucrem mentre els fem en oli abundant i molt calent. El
recipient més adient és un cossi i ho farem a temperatura alta, per fregir. Els
talls s’han de submergir i ho farem amb l’ajut de la pescadora. Buscarem un
entremig per que no que no freigeixi de cop i quedi cru.

Ja bullits els moniatos, els deixem refredar amb la mateixa cassola i, mentres tant muntarem la
nata. Aixafarem els moniatos ja refredats amb la ma de morter o amb la forquilla com si ho féssim amb el puré. Hi comencem a barrejar la mel, de mica en mica i ho anem probant mentre ho remenem bé. També s’hi pot afegir una mica més de sucre i gustos diferents, depenent del destí final del mousse. Ho anem probant i hi afegim la resta de la mel, si convé. Hi afegim un pols de sal, també.

A continuació hi barregem la nata, a poc a poc, i ho anirem remenant sempre en el mateix sentit i sempre de fora cap a dins (millor amb una “llengua de gat”). Hem de pensar que la nata ha d’estar ben freda perquè no es talli.

Quan ja està tot barrejat ho deixem a la nevera.

Ho podem presentar en vasos o copes, o decorativament al plat com acompanyament d’un postre.

Bona castanyada i bons vins!

Jordi Calveras

Tast i madiratge a la festa d’AMPANS

El dissabte, 1 d’octubre, amb la familia i uns amics vaig tenir el goig
d’assistir a la 2a festa de la verema que l’associació AMPANS celebrava a la
finca Urpina, de Sant Salvador de Guardiola. Aquest any s’hi ha recollit prop
de 6.ooo kg de merlot, i també  de
sumoll, una varietal autòctona que s’està recuperant pel Bages i que produeix
uns vins aspres, amb molt de cos i que s’utilitzen com a complement amb
d’altres vins per a donar-los-hi estrctura.
El nostre contacte va ser la Joana Tubau, responsable de comunicació de l’Associació que ens va convidar a assistir-hi i a conèixer de més a la vora la realitat d’AMPANS.

El que era engrescador a priori, va ser absolutament gratificant després. La festa va estar concorreguda, amb un format popular, animació, paradetes, trepitjada de reïm, caminada, ball de gegants i força animació amb families i
amics dels residents i del personal, però el final de festa, a banda del dinar
de cloenda, va ser l’anunciat madiratge de vins. El madiratge va estar portat de la ma
del “Cafè del Canonge”, de Manresa, on hi podem trobar els vins solidaris
“Urpina” i “U d’Urpina”. Quatre van ser els vins que hi van estar presents, i
repartits entre els dos ja anomenats de la Finca Urpina, i dos més de
“L’Olivera Cooperativa”, de Vallbona de les Monges i D.O. Costers del Segre.

 La sessió va ser una passada ràpida –doncs hi havíen dos torns pels tast i madiratge, d’uns 45 minuts cadascún, tot i que el rimer es va allargar més del compte- entre un breu recordatori dels factors
visual, olfactiu i gustatiu en un tast, i entre mig el madiratge, contrast
gustatiu abans i després del plat, un repàs de les dues D.O. que hi eren
representades i preguntes dels assistents. Els qui presentaven el tast eren el
somelier Joan Sala, de Manresa i l’enòleg de l’Olivera Cooperativa, Pau Moragas.

Es va començar per un blanc, altrament nomenat per la mateixa L’Olivera, “vi de cada dia”, presentat, també en  bag in box” de 2 litres,  “Blanc de Serè”, de només 2€ per litre, i que dóna molt bona impressió a la vista i en l’olfactiu, éssent d’un color palla intens, net, brillant i que destaca la seva transparència. Al nas hi ha una entrada de fruita madura, tipus préssec i tropical, que en evolució es va perfumant i decantant cap a almíbar i assentant-se en fruita tropical. No massa estructurat en boca, en evolució surt acidesa; potser petit; en els retronasals s’hi troba confitura i el postgust no ’allarga massa.  Madiratge amb “tartaleta de gambes i ceps”.

A continuació se serveix l’”Urpina” 2008, de 14ª, elaborat i embotellat per “Abadal”, 100% merlot, evidentment de la D.O. ages i amb una criança en bóta. És d’un vermell picota, cirera picota  intens iamb llàgrima densa i lenta, ribets concentrat, napat i dens.            Concentració mitja-alta. El nas és potent, descubrint l’oxidació i torrats adquirits en óta; fruita negra madura amb una certa intensitat. En boca, l’entrada és otent, concentrada i alcohòlica, dolça, poca acidesa.  En evolució, s’arrodoneix a base ’equilibrar-se les arestes. El final és força rodó i el postgust que perdura. reu aproximat 8 €.

Madiratge amb “mini hamburguesa amb formatge lanc fos”.

“U d’Urpina” 2008, 14,5º i elaborat i embotellat per “Celler del Molí” (Manresa) és el tercer, amb cabernet sauvignon i fermentat en bóta oberta de 300 litres. De color vermell molt intens, amb  granatosos, ribets transparents, poc alcohòlic per la llàgrima lleugera que
presenta a la vista. Olfactivament es nota un vi etílic, dolç, estructurat,
però al cap i a la fi. En boca l’entrada és dolcenca però potent, estructurada,
equilibrat i amb postgust força perdurable en un primer “atac”. En evolució se
suavitza, tant el gust, arrodonint-se les arestes, com els aromes, entre els
dolços i fruita de bosc madura.

  El darrer tast, a ser un “Rasim” Vi madur negre 2009, dolç amb la varietal garnatxa negra i touriga nacional, de procedència portuguesa i per a molts la millor varietal d’aquest país, i que ens dóna una pista del pa que s’hi pot donar quant té un paper important en les mescles utilitzades en els millors portos. Vi negre dolç elaborat per
sobremaduració al cep  i pansificació lleugera a l’ombra. Criat uns mesos en barrica. Amb 15º i elaborat per l’Olivera Cooperativa, amb la direcció d’en Carles de Ahumada, enòleg i enginyer industrial que va iniciar la línia a seguir del “Rasim” (nom del raïm a Perpinyà el segle XIII, segons l’elaborador), i molt encertadament, per cert.
És un vi que a la copa el veiem d’un granatós intens, amb tonalitats blavoses,
quasi, alta concentració i  llàgrima densa i de lent recorregut. A l’olfacte ataquen els torrats, sucre cremat, confitura i codonyat, amb elegància, diría que de forma vellutada, sense
arestes i ben conjuntat.  En boca és dolç, molt pansificat, amb acidesa bén arrodonida, llarg i llaminer. Realment sorprenent i amb una relació qualitat-preu molt bona. Preu 20 €.

Madiratge amb galeta “Arrugats de xocolata”, elaborats per l’Associació Alba,  que
treballa pel desenvolupament i la qualitat de vida de les persones amb
discapacitat de l’Urgell i La Segarra.

Al final, un s’adona que aquesta gent tant especial que és la raó de ser d’aquesta associació, no tindría sentit sense una altra gent encara més especial, entregada, voluntariosa, per damunt de tot compromesa i amb vocació què, anant al davant i “trant del carro” han arribat molt lluny i aconseguiran el que es proposin. Però hem de recordar què, només amb la resta de la societat -“els altres“- al seu costat, seran uns de més, com tants, com “els altres”, plenament integrats professional i socialment.

Gràcies, AMPANS, per aquesta oportunitat.

Per molts anys.

Jordi Calveras