Castanyada i vins

És el moment en què les festes majors ja només són això: record, però les tradicions que tant arrelades a la nostra cultura ens permeten fer la viu-viu en el curs de l’any, encara no s’han acabat. En tot cas, algunes d’elles estan per començar. I ben aviat! Com la castanyada.

En efecte, algunes poblacions i ciutats ja fan olor de castanya. Les parades tradicionals, escenari de sutja i fumarada i envoltades d’una pudor llaminera, on el farsell al cap ha donat pas al “mono” de treball, més propi d’un mecànic que d’un castanyera, amb les què molts hi hem crescut ensumant-t’hi els moniatos, admirant el voladís d’espurnes quan regiraven les castanyes, veient els
retalls de diaris convertits en paperines, marquen la tardor, com la immensitat de llums en diferents formes i colors ens guien cap al Nadal, i els aparadors exhibint les mones en porten la Pasqua.

Castanyes, panellets (antigament castanyes ensucrades, potser vénen d’aleshores?), moniatos, coques, fruita confitada, codonyars i tants de fruits de tardor, no “tiren avall” si no els empeny una altra fruit de la naturalesa,
això sí, manipulat degudament, genersament, com saben fer els bons mestres de la vinya i el celler.

Unes quantes recomanacions des d’aquest modest racó, són els vins dolços i, deixeu-me portar per un dels meus preferits, senzill però amb personalitat, català de l’Empordà, d’una de les varietals que
identifiquen la mediterrània, la nostra mediterània costanera, tenyida del verd de vinya, de la ma del celler d’en Martí Fabra: el Moscat “Masia Pairal Can Carreras”: 100% Moscat, D.O. Empordà, es presenta amb ampolla de 50 cl. I de 75 cl. Millor si passa per nevera. És un vi treballat, agraït, sorprenent cada vegada que es tasta. En boca és untuós, equilibrat i amb la petja de la varietal marcadament elegant i amb una forta càrrega de fruita, torrats, cacao, cafè…., amb un final fresc i una llarga persistència. Amb un curriculum de premis inacabable i recomanat per pastisseria, aperitius, patè de foie. La “Guía de Vins de Catalunya 2011” li atorga una alta puntuació: 9,36. La relació qualitat-preu extraordinària: de 8 a 10€ l’ampolla de 075 cl.
No us el perdeu.

panellets de la iaia Mercè

Per qui ja conegui el moscat de “Can Carreras” i vulgui anar més enllà; qui sigui amant de noves aventures i experimentar noves, però sobretot bones sensacions, ha de probar el “RASIM”.

Amb el “RASIM” Vi madur negre, L’Olivera Cooperativa dóna un pas més endavant en els excelents resultats que li aporta l’agricultura ecològica. Des de Vallbona de les Monges (Lleida), la D.O. Costers del Segre aposta per una elaboració acuradíssima pel que fa als vins i olis, fruit d’un procés d’integració de persones amb dificultats. Carles Ahumada, enginyer i enòleg i en Pau Moragas, enginyer agrònom, entre d’altres d’un equip humà format per enginyers, tècnics en alimentació, etc. cadascún des de la seva pròpia àrea, s’esforcen per presentar un producte que, el cas que us proposo, el RASIM, és elaborat
amb una base de garnatxa negra i touriga nacional, d’arrels portugueses i la base dels vins de Porto.

En aquest mateix bloc, durant el mes de setembre us comentava un madiratge de vins a la “Finca Urpina”, a Sant Salvador de Guardiola, on entre d’altres vins es va probar aques vi madur negre. Les meves sensacions van sobrepassar les espectatives. Estic parlant d’un 2009, sobremadurat al cep (verema tardana) i amb pansificació a l’ombra i fermentat i criat en bóta durant uns mesos. Això ens aporta un vi de 15º amb gustos diversos de pansa, figa, pruna, gerds, móra, cireres, torrats, amb un equilibri en boca molt arrodonit, llaminer, elegant i sense arestes. Deixa un postgust llaminer i fresc. El preu és de 20 € molt ben invertits. Per cert, “rasim” significa raïm, en el català del Perpinyà del s.XIII.

La “Guía de Vins de Catalunya” el puntúa amb un merescudíssim 9,36.

Per acabar de completar la festa, atreviu-vos amb aquesta recepta tant fàcil:

MOUSSE DE MONIATO AMB MEL

Ingredients per a 4 persones:

– ½ l de nata muntada o líquida.

– 3 o 4 moniatos grossos

– mel

– sucre blanc

Es posen a coure 3 o 4 moniatos grossos amb aigua i bastant de sucre, sense que arribi a la proporció de l’almíbar (50% i 50%), tallats a rodanxes des de l’inici de l’escalfament de
l’aigua i deixem que bulli. El total de la cocció ha de ser d’una hora.

Mentre bullen, prepararem el cruixent de moniato: En tallem un a talls molt fins, com les
patates de xurreria, quasi transparents, preparats per “xips” i serviran per a
decorar el plat. Els ensucrem mentre els fem en oli abundant i molt calent. El
recipient més adient és un cossi i ho farem a temperatura alta, per fregir. Els
talls s’han de submergir i ho farem amb l’ajut de la pescadora. Buscarem un
entremig per que no que no freigeixi de cop i quedi cru.

Ja bullits els moniatos, els deixem refredar amb la mateixa cassola i, mentres tant muntarem la
nata. Aixafarem els moniatos ja refredats amb la ma de morter o amb la forquilla com si ho féssim amb el puré. Hi comencem a barrejar la mel, de mica en mica i ho anem probant mentre ho remenem bé. També s’hi pot afegir una mica més de sucre i gustos diferents, depenent del destí final del mousse. Ho anem probant i hi afegim la resta de la mel, si convé. Hi afegim un pols de sal, també.

A continuació hi barregem la nata, a poc a poc, i ho anirem remenant sempre en el mateix sentit i sempre de fora cap a dins (millor amb una “llengua de gat”). Hem de pensar que la nata ha d’estar ben freda perquè no es talli.

Quan ja està tot barrejat ho deixem a la nevera.

Ho podem presentar en vasos o copes, o decorativament al plat com acompanyament d’un postre.

Bona castanyada i bons vins!

Jordi Calveras